Ramon Llull

- Ramon Llull a la web de la Universitat de Barcelona

- Ramon Llull a la Viquipèdia

- Ramon Llull a la web escriptors.cat

L'accentuació

REGLES D'ACCENTUACIÓ EN VALENCIÀ:

• Les paraules monosíl·làbiques no s'accentuen (excepte en cas d'accent diacrític).

• S'accentuen les paraules AGUDES:
• acabades en vocal: a, e, i, o, u
• acabades en vocal + s: as, es, is, os, us
• acabades en -en o -in. 

• S'accentuen les paraules PLANES que no acaben en cap de les terminacions anteriors.

• S'accentuen totes les paraules ESDRÚIXOLES i SOBREESDRÚIXOLES.

L'ACCENTUACIÓ EN LES PARAULES COMPOSTES

• S'accentuen tots els adverbis acabats en -ment si la paraula original a partir de la qual està format s'accentua: ràpida → ràpidament,  feliç → feliçment.
• En les paraules compostes soldades només s'accentua el segon terme: històric + polític = historicopolític.
• En les paraules compostes unides per un guionet, cada element conserva l'accent: despús + demà = despús-demà.
• Si algun dels mots duu accent diacrític, el mot compost el manté: roda + món = rodamón.

La dièresi

La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca exclusivament sobre la i i la u amb les funcions següents:

a)  Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui, no és muda: següent, ambigüitat; aqüeducte, terraqüi.
b)  Per a indicar que la i i la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior: fluïdesa, oïm, raïm, veïna, xiïta; diürn, Raül, Seül, taüt.
c)  Per a indicar que la i entre vocals es pronuncia en síl·làba diferent, és a dir, no forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte a la vocal posterior: agraïa, beneïen, reduïes, traduïen.

EXCEPCIONS:

a)  Els mots que, segons les normes d'accentuació, han de dur accent: Lluís, Lluïsa, veí, veïns.
b)  Els mots que presenten els sufixos -isme, -ista: arcaisme, ateisme; altruista, ateneista. Els mots lluïsme i proïsme sí que porten dièresi, perquè la terminació -isme no és en estos casos un sufix.
c)  Els infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs acabats en vocal més -ir: agrair, agraint, agrairé, agrairia; beneir, beneint, beneiré, beneiria; oir, oint, oiré, oiria; lluir, lluint, lluiré, lluiria.
d)  Les paraules començades amb els prefixos següents:
al·lo-            al·loimmunització           anti-             antiinflamatori
auto-            autoinducció                  bi-                 biunívoc
bio-               bioindicador                 co-                coincidència
contra-        contraindicació             gastro-        gastrointestinal
intra-            intrauterí                        macro-        macroinstrucció
micro-          microinformàtica          neo-              neoimpressionisme
poli-              poliuretà                       primo-          primoinfecció
quasi-          quasiusdefruit              radio-           radioisòtop
re-                 reunió                           semi-           semiuncial
tele-              teleimpressor               termo-         termoiònic

L'apòstrof

L'apòstrof és un signe ortogràfic consistent en una coma volada ( ' ) que s'utilitza per a assenyalar l'elisió d'una vocal (el amor - l'amor).

En valencià s'apostrofen les següents paraules:

- els articles el, la, en, na,

- la preposició de,

- els pronoms febles em, et, el, la, es, ens, els i en.

REGLES D'APOSTROFACIÓ:

- EL: s'apostrofa davant so vocàlic o h muda (l'amic, l'home, l'indi), i no s'apostrofa davant i consonàntica (el iogurt).
- LA: s'apostrofa davant so vocàlic o h muda, excepte:

• davant i, u àtones: la innocent, la universitat...
• davant els mots ira, host i una (hora): la ira, la host, la una del migdia.
• davant els noms de lletra: la a, la ema, la hac, la o...
• quan pot haver-ho confusió fònica: la normalitat i la anormalitat.

- DE: s'apostrofa davant so vocàlic o h muda, excepte:

• davant i consonàntica: de iode, de iogurt...
• davant els noms de lletra: de a, de ema, de hac, de o...
• davant mots estrangers començats en h aspirada: de Harry, de Harlem...

- PRONOMS FEBLES: s'apostrofen quan el verb comença o acaba en vocal (l'agafa, espera't) i quan acompanyen un altre pronom (me'l dóna, compra-li'l). En la combinació de pronoms, l'apòstrof ha d'anar tan a la dreta com siga possible (mira-m'els NO, mira-me'ls SI).