La dièresi

La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca exclusivament sobre la i i la u amb les funcions següents:

a)  Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui, no és muda: següent, ambigüitat; aqüeducte, terraqüi.
b)  Per a indicar que la i i la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior: fluïdesa, oïm, raïm, veïna, xiïta; diürn, Raül, Seül, taüt.
c)  Per a indicar que la i entre vocals es pronuncia en síl·làba diferent, és a dir, no forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte a la vocal posterior: agraïa, beneïen, reduïes, traduïen.

EXCEPCIONS:

a)  Els mots que, segons les normes d'accentuació, han de dur accent: Lluís, Lluïsa, veí, veïns.
b)  Els mots que presenten els sufixos -isme, -ista: arcaisme, ateisme; altruista, ateneista. Els mots lluïsme i proïsme sí que porten dièresi, perquè la terminació -isme no és en estos casos un sufix.
c)  Els infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs acabats en vocal més -ir: agrair, agraint, agrairé, agrairia; beneir, beneint, beneiré, beneiria; oir, oint, oiré, oiria; lluir, lluint, lluiré, lluiria.
d)  Les paraules començades amb els prefixos següents:
al·lo-            al·loimmunització           anti-             antiinflamatori
auto-            autoinducció                  bi-                 biunívoc
bio-               bioindicador                 co-                coincidència
contra-        contraindicació             gastro-        gastrointestinal
intra-            intrauterí                        macro-        macroinstrucció
micro-          microinformàtica          neo-              neoimpressionisme
poli-              poliuretà                       primo-          primoinfecció
quasi-          quasiusdefruit              radio-           radioisòtop
re-                 reunió                           semi-           semiuncial
tele-              teleimpressor               termo-         termoiònic